El pas dels segles ha comportat el progressiu desenvolupament de la raça humana i el creixement de moltes urbs, així com de la seva economia i demografia. Tot i això, les comarques interiors de moltes províncies, com els Ports a Castelló, contenen als seus paratges naturals restes d'antics pobles que van ser nuclis de vida, d'amor, alegries i tristeses. No obstant això, aquestes restes formen part d'una memòria col·lectiva que manté viu el llegat de totes les generacions que van viure en pobles abandonats, però que no es perdran mai, ja que mai no seran oblidats. És el cas d'antics poblats com Salvassòria, un petit mas a prop de Morella que es va desintegrar a finals del segle XIX.
Salvassòria conté encara avui dret, encara que en estat ruïnós, l'ermita dedicada a Santa Llúcia. La seva construcció es remunta al segle XIII, i va ser parròquia fins al 1773, quan el proper llogaret de la Llàcua va construir la seva església i en va passar a dependre, moment en què la vida d'aquest llogaret va començar a pansir-se. De l'ermita només en queden drets els sòlids contraforts i els preciosos arcs apuntats que suportaven el sostre, en una imatge que desperta la imaginació de la magnitud i bellesa que podia atresorar la construcció. De l'ermita també han sobreviscut la portada romànica i l'espadanya, que contenia la Campaneta de les Ànimes i que va ser exhibida, després de la fosa al segle XV, a l'Exposició Universal de Sevilla de 1992. La Guerra Civil també va tenir greus conseqüències a Salvassòria, encara que ningú no l'habités ja, ja que van desaparèixer unes taules del 1448 que formaven part d'un retaule dedicat a Sant Jordi.
Salvassòria (www.ermitascomunidadvalenciana.com)
Molt a prop d'aquest antic poblat, a escassos 5 km, hi ha La Llàcua, un poblat que no presenta l'estat ruïnós que Salvassòria i fins i tot s'han restaurat algunes cases pels descendents de les famílies. L'església dedicada a la Immaculada Concepció es va construir el 1773, sobre una ermita anterior, i encara es pot visitar. El llogaret, per tant, s'ha convertit en un lloc on més que residir es descansa temporalment, en un enclavament natural a prop de la Vallivana. Els dos poblats esmentats formen part de la ruta de pelegrinatge dels romeus de Catí a Sant Pere de Castellfort, una efemèride assenyalada al calendari per l'alta càrrega de simbologia que conté creuar per pobles que perduren a la memòria.
Un d'aquests exemples també és Sant Marc de les Alberedes, al terme municipal de Portell de Morella. El dissabte més proper al 25 d'abril de cada any es fa un pelegrinatge des de Portell per honrar el sant, en un poble que va estar habitat fins a finals del segle passat. La seva ermita es remunta als segles XIII i XIV, i presenta preciosos arcs gòtics a l'interior. A més, durant la Guerra Civil també va ser robat un altre retaule, peça artística de valor incalculable pel llegat patrimonial que atresorava. Així, aquest llogaret està format per multitud de construccions que formen un conjunt pintoresc, amb varietat d'estats entre reconstruccions i algunes ruïnes, i enmig d'un paratge natural molt proper al riu de la Cuba, que separa Aragó de la Comunitat Valenciana.< /p>
Alberedes.
Un altre cas que mereix tractament és el del llogaret de Saranyana, al terme municipal de la Todolella, localitat que va absorbir en el seu moment el llogaret en minvar els seus recursos econòmics. Saranyana era un poble important des del segle XIII, on es va construir una important església que es va convertir en una de les més antigues de la comarca i representava el pas de l'estil romànic al gòtic. Al segle XIX va tenir categoria de pedania amb certa prosperitat a partir del pasturatge d'ovelles i cultiu de cereals com el blat o l'ordi. Tot i això, a mitjans del segle passat la despoblació es va accentuar i només va quedar al poble una parella, que custodiaven el llogaret. Avui dia, a Saranyana s'estan restaurant cases i de mica en mica es van recuperant les construccions del nucli. Un petit homenatge a la memòria de quants homes i dones van viure i van treballar al poble. Saranyana i els altres tres pobles abandonats són una vista enrere de més de mig mil·lenni si camines a través de casa seva. No obstant, aquests pobles no moren si se'ls recorda i se'ls visita, ja que són el ferm testimoni del llegat humà que ens va precedir.
Saranyana.
コメント