VILAFRANCA
PORTELL
ETAPA 1
LA PEDRA EN SEC
VILAFRANCA - PORTELL
La pedra en sec és una constant a Vilafranca. Des de fa segles s’ha desenvolupat una arquitectura pròpia, senzilla, popular i ecològica que ha transformat el paisatge d’una manera sàvia i respectuosa amb el medi ambient.
PUNTS DE SEGELL:
– Vilafranca. Oficina de turisme i Ajuntament.
– Cinctorres. Oficina de turisme i Ajuntament.
– el Forcall. Oficina de turisme i Ajuntament.
– La Mata. Ajuntament.
– la Todolella. Ajuntament.
– Olocau del Rei. Punt d'informació turística.
– Villores. Ajuntament
– Morella. Oficina de turisme.
– Vallibona. Punt d'informació turística.
– *Portell. Ajuntament.
– Herbers. Ajuntament.
Per a més informació, posar-se en contacte amb qualsevol punt d'inscripció o amb la Mancomunitat Comarcal Els Ports:
Tlf. 964440306 / 964441266
E-mail: info@mancomunitatelsports.es
Patrimoni arquitectònic
La pedra en sec és una constant a Vilafranca. Des de fa segles hi ha una arquitectura pròpia, senzilla, popular i ecològica que ha transformat el paisatge d’una manera sàvia i respectuosa amb el medi ambient.
La necessitat d’augmentar la superfície i la qualitat del terreny cultivable va conduir a l’extracció de grans quantitats de pedra. Aquestes eren deixades en les proximitats del terreny transformat i, al mateix temps, se’ls donava una utilitat. Amb la pedra, els pobladors van crear centenars de quilòmetres de parets de pedra en sec, cases, basses, pous, bancals, abeuradors, etc.
Entre Vilafranca i el peiró de Sant Pere resulta captivadora la visió d’aquesta plana, coneguda com la Devesa, que sembla un mar de pedra seca, pels nombrosos murs i cases de pedra construïdes en el camí. També destaca en aquest tram el Mas de la Blaia.
Patrimoni etnològic
Patrimoni arquitectònic
Pels camins dels Ports s’ha desenvolupat la història, la cultura i l’economia d’aquesta comarca. Molts d’ells, avui en dia, continuen utilitzant-se per a la ramaderia, com els assagadors. En aquesta zona del terme de Vilafranca es localitzen 3 elements patrimonials molt destacats i relacionats amb la història, els costums i
tradicions.
La Bassa d’Hivern és un abeurador per al bestiar, i també és un nucli de vida biològica, ja que manté l’aigua gran part de l’any. La font i el seu entorn, amb les parets de pedra, conserven un ambient rural des de fa anys. Prop de la bassa hi ha un magnífic i antic pi, amb tronc i brancatge poderós. El Mas de Tena és un edifici agrícola i residència fortificada. Es tracta d’una alqueria musulmana amb estructura quadrada, torres i merlets. Està declarat Bé d’Interès Cultural, des del 2008.
En l’encreuament amb l’assagador de l’ Empriu, s’alça el Peiró de Sant Pere, creu construïda al segle XVII, i restaurada l’any 2010.
Masovers
Patrimoni històric / arquitectònic
L’habitatge tradicional d’aquestes terres és el mas. El seu origen es remunta al procés de la Reconquesta, quan van arribar repobladors aragonesos i catalans als segles XIII i XIV. En els nuclis urbans, les activitats econòmiques estaven diversificades, mentre que a la muntanya solament es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia. Aquests treballs es trobaven allunyats de les poblacions, per la qual cosa, l’habitatge o mas se situava prop de la zona de treball per poder atendre millor el bestiar. El mas es va convertir en una unitat econòmica i social, aïllada i disseminada per tot el territori. Els masovers o persones que habiten i treballen en els masos, a més de la seva dedicació durant segles al cultiu de la terra i a la ramaderia, han estat els grans conservadors del patrimoni etnològic de Vilafranca, entre el qual destaquen camins, masies, fonts, abeuradors, etc.
Vinculat a la importància de la ramaderia cal destacar el Lligalló. Va ser una institució creada pel rei Jaume I, i era una mancomunitat de pastors que gestionava el bon ús dels camins.
Jaciment a la Balma del barranc de la Fontanella
Patrimoni històric / arquitectònic
Es tracta del segon jaciment de la Comunitat Valenciana on s’ha constatat una ocupació humana en el Mesolític. Entre els anys 2011 i 2013 es van realitzar campanyes d’excavacions. Els resultats d’aquestes permeten confirmar l’existència d’un jaciment que cobreix la transició entre el Mesolític i el Neolític. En l’última campanya d’excavació s’ha confirmat que en el jaciment va haver-hi quatre moments d’ocupació. El més antic té 9000 anys, el segon, 7000 anys, i el tercer, 5000 anys. A la fi del Neolític, fa 3000 anys, la balma o cova es va utilitzar com a lloc de soterraments.
Abans d’arribar a Vilafranca es troben 2 paratges de gran interès: les Mallades i el Barranc de la Fos. Les Mallades és un lloc molt benvolgut pels escaladors. El Barranc de la Fos destaca per la seva importància paisatgística, faunística, vegetal i etnogràfica.
