LA NOSTRA
IDENTITAT
UNA HISTÒRIA APASSIONANT
“Els Ports amaga en les seves muntanyes, rius i valls, en els seus pobles, en els seus carrers i edificis, així com en la mirada i forma de ser dels seus habitants, un llegat que ha anat forjant la seva identitat. Passejant per aquestes terres, el visitant podrà recórrer totes les etapes de la història, respirar l’ambient en el qual van viure dinosaures, artesans, reis, nobles, pastors, guerrillers i altres personatges de llegenda”.
DINOSAURES
CRETÀCIC
Terra de frontera, encreuament de camins, de confluència de gent i cultures. L’aventura de la seva història comença en el Cretaci, etapa on les seves muntanyes eren xicotets tossals al costat del mar i la seva flora i fauna responien a una etapa climàtica i geològica en què van conviure espècies ja extintes. Els testimonis d’aquesta època són la gran quantitat de restes fòssils de dinosaures que han perviscut fins a l’actualitat a les terres argiloses de la comarca, entre els quals destaca l’Iguanodon, així com restes de fauna marina i algues calcàries. Mereix especial menció el recent descobriment d’una nova espècie de dinosaure, únic al món: el Morelladon beltrani.
ART RUPESTRE
NEOLÍTIC
Després de la desaparició dels dinosaures, i al llarg dels mil·lennis que els van succeir, hi va haver importants canvis climàtics, que van produir el retrocés de la costa fins a aconseguir les extraordinàries formacions geològiques que constitueixen les muntanyes de Els Ports. A través de les seves terres, van passejar els primers grups humans del Paleolític, deixant les petjades de la seva cultura material, com puntes de fletxa, percussors, comptes de collaret, ceràmica, i algunes restes d’habitatge, i, amb l’entrada del Neolític, els rius, paratges, flora i fauna que els envoltava va inspirar als primers artistes, que van pintar en abrics rocosos les extraordinàries pintures rupestres d’estil llevantí, aliens a la transcendència històrica i cultural que adquiriria el seu llegat.
L’Edat dels Metalls va suposar un període de grans canvis i avenços culturals, en el qual es va accentuar la característica que més identifica a aquesta terra: el continu tràfec de persones provinents de llocs llunyans. Els peus dels pastors van recórrer muntanyes i valls, els seus ramats van beure en els nostres rius i els seus savis ulls van analitzar els camins pels quals ja havien començat a caminar persones des de segles enrere, comunicant les terres de l’interior amb la costa.
ÍBERS
ROMANS
El nomadisme d’etapes anteriors, va anar evolucionant cap al sedentarisme, el que va suposar l’establiment de petits nuclis poblacionals en els cims de les muntanyes. Els ibers van construir torres de guaita i van començar a defensar el seu territori, Ilercavonia, la capital, Bisgargis, nomenada per Ptolomeo, ha estat tradicionalment situada a les nostres terres. Enmig de tots els nuclis que poblaven i controlaven la terra, un petit assentament va ser adquirint importància a escala territorial i amb l’arribada dels romans es va consolidar com a capital administrativa d’un extens territori: Lesera, únic nucli urbà d’aquesta època descobert en tota la província castellonenca.
El seu final va arribar de la mà d’una gran crisi, que al llarg del segle III va establir un nou sistema de poblament rural, dispers en el territori.
Visita el jaciment arqueològic de la Moleta dels Frares o realitza la “Ruta prehistòrica”.
ARRIBADA
DE L'ISLAM
Una època d’incertesa, d’anar i venir de gent de territoris llunyans va anar marcant els valors que contenen les terres de Els Ports, un lloc en el qual la confluència de gent de llocs i cultures diverses, de convivència, de lluita per sobreviure en un territori agrest. Suevos, vàndals, alans i visigots van recórrer aquestes muntanyes, fins a l’arribada de l’Islam en l’any 714, fet que va suposar un canvi radical en la llengua i costums de la zona.
És en aquesta època quan es comença a generar la consciència d’unitat territorial, l’assimilació d’uns límits que responien a una terra amb valors compartits i senyals d’identitat concretes, el territori que actualment composa la comarcA.
1232
CONQUESTA CRISTIANA
CONQUESTA CRISTIANA
El cavaller Blasco d’Alagó, Majordom Major del rei Jaume I va conquistar la zona i li va atorgar una legislació especial, el “Fur de Sepúlveda i Extremadura”, que responia a l’especial consideració en què el rei i els seus súbdits tenien respecte a Morella i les aldees que van passar a dependre d’ella, concretant tot el sistema d’usos, costums i la seva regulació a través “d’Els Establiments”.
MONESTIR DE BENIFASSÀ
El rei Jaume I va autoritzar la fundació d’un nou monestir en 1233, al castell anomenat pels musulmans de Beni-Hazà. Des de llavors i fins a 1836, quan es van promulgar les lleis de desamortització de Mendizabal, la història de la Tinença de Benifassà va girar entorn al monestir, sota l’ègida de l’Ordre del Císter, representada pels abats. Aquests van exercir les funcions de senyors territorials i es va exercir un domini senyorial sobre els pobles i masies. Aquest monestir es pot visitar tots els dijous de 13:00h a 15:00h
ESPLENDOR
MEDIEVAL
Així, en l’Edat Mitjana es troba el germen de les poblacions que avui coneixem, una època en la qual es van construir els palaus dels nobles que van acompanyar al rei Jaume en la seva conquesta, o a la posterior repoblació, en la qual es van atorgar les concessions de molins i forns que encara en l’actualitat couen el pa i les pastes que consumeixen veïns i visitants. visitants (el forn de Forcall data de 1246 i és considerat el més antig d’Europa en funcionament. Visita’l…). El ric patrimoni palatí va néixer de l’enriquiment d’aquells pioners en el comerç de la llana, la seda o el safrà, productes que s’exportaven a Itàlia i que van ser apreciats i lloats pels viatgers de successives dècades com a únics al món.
SEGLES
XIII - XVI
Dels tallers artesanals controlats pels gremis existents a la ciutat medieval de Morella van sorgir grans obres d’orfebreria, retaules, talles de fusta, etc. al llarg dels segles XIII al XVI, repartides actualment per mig món i algunes dels quals ens sorprenen ara en qualsevol racó, església, museu o edifici dels pobles de la comarca. Al llarg de gairebé quatre segles, els nuclis que depenien de Morella van lluitar per independitzar-se de la metròpoli, per les dures càrregues que aquesta els imposava i a les quals no es volien veure sotmesos.
Reis, papes i sants van visitar els nostres pobles, que van ser testimonis de grans fets històrics, com el que va succeir entorn a l’any 1414, en el qual es van reunir a Morella Sant Vicent Ferrer, el rei Ferran d’Antequera i Benet XIII, el papa Luna, intentant amb això solucionar el Cisma que patia l’Església d’Occident.
Més informació visitant la “Ruta de les esglésies i ermites”.
INDEPENDÈNCIA
ALDEES
El canvi en l’estructura legal dels pobles dE Els Ports es va fer efectiva en 1691, quan la independència va comportar un nou impuls als nuclis, que en segles posteriors van ser potenciant els seus elements diferenciadors. En cada un d’ells, ja des de l’edat mitjana i poc a poc, es van desenvolupar diferents oficis basats en productes manufacturats: espardenyes principalment en pobles com La Mata, Villores, Todolella o Forcall; faixes a Cinctorres i Portell; mantes i altres tèxtils a Morella, Vilafranca o Herbers, etc., a més d’oficis com el de carboner en la població de Vallibona. La peculiaritat dels oficis de Els Ports, així com el perquè de l’existència de certs productes residia ja no només en la proximitat de les matèries primeres com el cànem o els boscos, sinó en l’especial habilitat de la seva gent per confeccionar-los, aquestes mans que havien heretat la bona feina de tots aquells que lluitaven per viure en aquest territori agrest, mans hereves del bon fer, dels artistes i artesans, ja des de la prehistòria.
GUERRES
CARLINES
Especialment cruent va ser el segle XIX, al llarg del qual la Guerra de la Independència i les guerres carlines van tenir especial virulència als Ports, sent una de les primeres zones a Espanya en què es va proclamar el suport a Carlos Maria Isidro el 1833 i l’última a caure a les mans dels liberals, capitanejats per Baldomero Espartero. Enmig de la primera guerra carlina, la figura de Ramon Cabrera, el conegut com “Tigre del Maestrazgo”, va cobrar protagonisme, seguit d’altres guerrillers de la comarca que han assolit la categoria de llegenda: “el Groc” de Forcall, “El Serrador” de Vilafranca, “Pitarch” de Vallibona o “La Cova” de Benassal. A Forcall podràs trobar la “Ruta del Groc”.
DESENVOLUPAMENT DE LA INDÚSTRIA TÈXTIL
Va ser al llarg d’aquest segle quan van sorgir les fàbriques de riu, que aprofitaven la força hidràulica dels cabalosos rius per fer funcionar la maquinària de fabricació de teles. Especial menció mereix la Fàbrica Giner de Morella, interessant model de colònia industrial, que va estar en funcionament fins al primer quart del segle XX.
Al llarg de la XX totes les poblacions de Els Ports van iniciar el seu retrocés demogràfic, característica que actualment les identifica: la seva baixa densitat demogràfica.
SEGLE
XX
El segle XX s’ha vist afectat per successos que han afectat també a tot el territori nacional. La II República, la dictadura franquista o la postguerra van marcar el final de la primera meitat de segle. Sí que cal destacar que aquesta va ser una de les zones en què més es va combatre el règim franquista a la postguerra, a través dels maquis, com la Pastora. El final de la dictadura i l’arribada de la democràcia marcarien la segona meitat del segle.
La comarca de Els Ports té una apassionant història i continua sent una terra viva. Els visitants que la recorren, poden sentir la seva història en cadascú dels seus racons.