vallivana
LA LLEQUA
ETAPA 13
LA TRANSHUMÀNCIA
VALLIVANA - LA LLÈCUA
La transhumància és una pràctica ramadera molt vinculada a la història d’aquesta comarca. Els Ports ha estat, des de la Prehistòria, un lloc de pas de pastors i ramats des de l’interior fins a la costa, un dels fets que va contribuir al desenvolupament de la immensa xarxa de camins que hi ha al llarg de tot el territori.
PUNTS DE SEGELL:
– Vilafranca. Oficina de turisme i Ajuntament.
– Cinctorres. Oficina de turisme i Ajuntament.
– el Forcall. Oficina de turisme i Ajuntament.
– La Mata. Ajuntament.
– la Todolella. Ajuntament.
– Olocau del Rei. Punt d'informació turística.
– Villores. Ajuntament
– Morella. Oficina de turisme.
– Vallibona. Punt d'informació turística.
– *Portell. Ajuntament.
– Herbers. Ajuntament.
Per a més informació, posar-se en contacte amb qualsevol punt d'inscripció o amb la Mancomunitat Comarcal Els Ports:
Tlf. 964440306 / 964441266
E-mail: info@mancomunitatelsports.es
Ermita i Font de Salvassòria
Patrimoni cultural / natural / històric. Oficis tradicionals
Es tracta d’un conjunt arquitectònic format per un petit llogaret amb l’ermita dedicada a Santa Llúcia. Està declarat Bé de Rellevància Local. Es tracta d’una construcció de tipologia de Reconquesta que va ser parròquia des del segle XIII fins a la construcció de l’església de la Llècua (s. XVIII). Aquest fet va ser el causant de l’abandonament progressiu del llogare de Salvassòria.
De les restes de l’ermita destaquen la portada romànica i l’espadanya. Una de les seues campanes, coneguda amb el nom de la Campaneta de les Ànimes (s. XV), es conserva a l’església de la Llècua. Les restes de Salvassòria i la font són un lloc de parada de la romeria de Catí a Sant Pere de Castellfort, que se celebra al mes de maig.
Aquest llogaret ja va aparèixer nomenat a la Crònica o Llibre dels Fets del rei Jaume I, del segle XIII: «…e pois passam pel riu de les Troites e eixim a la canada d’Ares e de la canada d’Ares al port de Prunelles et a Salvasòria…»
Pous de la Llècua
Patrimoni cultural / natural / històric. Oficis tradicionals
Segons algunes fonts d’informació i per la seua etimologia, el topònim de la Llècua deriva del llatí lacua “basses”, que és una variant vulgar de lacus “llac”. Així doncs, pareix que la Llècua s’assenta sobre un antic espai endorreic de difícil drenatge en què hi va haver una llacuna abastida per les aigües soterrànies i superficials.
Durant molts segles ha hagut constància de la riquesa aqü.fera de la Llècua, com és el cas dels pous que abastien d’aigua la població: el pous de la Cima, de l’Aljub i el de Dalt.
L’extinta llacuna va afavorir les condicions immillorables per al conreu de cereals i patates, ja que aquesta terra és molt fèrtil i rica en nitrats.
