top of page

LA MATA

OLOCAU DEL REY

fondo-etapa4.jpg

ETAPA 4

LES CALDERETES I LES ERMITES

LA MATA - OLOCAU DEL REI

Els Ports acull un interessant patrimoni arquitectònic religiós, a través de les nombroses ermites repartides pels termes de la Mata i Olocau del Rey. També destaquen Les Calderetes, curioses formacions naturals, situades al riu Cantavella.

franja-etapa4.png

PUNTS DE SEGELL:

– Vilafranca. Oficina de turisme i Ajuntament.
– Cinctorres. Oficina de turisme i Ajuntament.
– el Forcall. Oficina de turisme i Ajuntament.
– La Mata. Ajuntament.
– la Todolella. Ajuntament.
– Olocau del Rei. Punt d'informació turística.
– Villores. Ajuntament
– Morella. Oficina de turisme.
– Vallibona. Punt d'informació turística.
– *Portell. Ajuntament.
– Herbers. Ajuntament.

Per a més informació, posar-se en contacte amb qualsevol punt d'inscripció o amb la Mancomunitat Comarcal Els Ports:

Tlf. 964440306 / 964441266

E-mail: info@mancomunitatelsports.es

Peiró de canals

Patrimoni natural/arquitectònic

Els peirons o creus monumentals se situaven a les entrades de les poblacions, en els encreuaments de camins i en altres llocs de rellevància. Aquest tipus de construcció podia servir per delimitar el límit administratiu del territori o ser de caràcter religiós i devocional. A la Mata hi ha 4 peirons: Santa Quitèria, Sant Pere, Sant Gil i Canals.

El Peiró de Canals és una creu devocional i religiosa. Està construïda sobre uns graons de planta poligonal. Sobre ells, s’alça un capitell i magolla que sosté la creu treballada en pedra. La creu, d’estil gòtic, té la imatge de Crist en una cara i, en l’altra, la de la Mare de Déu.

La creu d’aquest peiró és una còpia de l’original que es conserva a l’ajuntament de la Mata, i data del segle XVI.

Caldereta Gran

Patrimoni natural/arquitectònic

Aquest paratge rep el nom de les Calderetes per l’abundància de tolls d’aigua naturals que es formen sobre el llit del riu Cantavella. De tots els tolls, destaca un de major grandària que rep el nom de Caldereta Gran.

L’aigua es manté cristal•lina fins a l’estiu, quan es converteix en una zona de bany molt valorada pels habitants i pels visitants.

És un lloc de gran valor botànic i també etnològic. Molt a prop es troba una bassa de reg, de forma irregular i allargada, que encara està en ús. També destaquen la Torre Guillermo, el Molí de la Punta, i els nombrosos bancals realitzats mitjançant la tècnica de pedra en sec.

Les Calderetes

Patrimoni natural/arquitectònic

Aquest paratge natural es troba en el terme de la Mata, en el riu Cantavella. Al llarg dels segles, el riu ha anat erosionant la roca per esculpir nombrosos tolls.

El riu Cantavella és un afluent del riu Bergantes, i presenta un caràcter irregular. A la primavera, el riu presenta un major cabal, la qual cosa provoca que aquests tolls s’inunden d’aigua.

Aquest paratge, a més de ser una zona de bany en els mesos estivals, també presenta un bell paisatge natural i etnogràfic, com és el cas de l’ús de la pedra en sec per a les construccions agrícoles.

Molino Royo

Patrimoni natural/arquitectònic

Es troba situat en el marge esquerre del riu Cantavella, entre els termes de la Mata i Olocau del Rei. Es tracta d’un antic molí hidràulic que utilitzava la força motriu del riu per moldre el gra.

Els Ports ha estat històricament una comarca ramadera i agrícola. Els masos eren l’habitatge tradicional de les persones que vivien en el camp, i en ells es desenvolupaven totes les labors agrícoles i ramaderes. Així doncs, aquest molí, situat prop de nombrosos masos i ben comunicat amb Olocau del Rei i la Mata, donava servei als habitants de la zona.

Com a curiositat, cal assenyalar que en aquest tram del GR 331: Els Ports- Camí de Conquesta, que discorre entre la Mata i Olocau del Rei, es troben nombrosos masos fortificats.

Ermita de San Marcos

Patrimoni natural/arquitectònic

De les cinc ermites que posseeix Olocau del Rei, l’ermita de San Marcos és la més gran d’elles. Va ser construïda a la fi del segle XVI i, segons la tradició, San Marcos se li va aparèixer a un habitant d’Olocau del Rei i li va demanar que es construira una ermita. Després de la seva construcció, i a causa de l’augment de la devoció cap al sant i l’auge d’una fira anual que es realitzava en honor de Sant Joan, es va decidir ampliar l’ermita, en 1769. Està formada per un conjunt d’edificis: l’ermita, l’habitatge de l’ermità, l’hostatgeria, i els coberts. Tots ells configuren un espai tancat triangular, formant una plaça empedrada i travessada per l’antic camí que unia Terol amb Morella.

L’ermita destaca per la seva grandària, i ressalta la façana principal, de fàbrica elegant i àmplia, i rematada amb un campanar de paret. La planta del temple és de creu grega. El tambor s’alça sobre petxines, i assoleix els 27 metres d’alçària. Aquesta ermita acull dos romeries anuals, el 25 d’abril (San Marcos) i el 24 de juny (Sant Joan), però la festa gran en honor al patró se celebra cada quatre anys, el 24 de novembre.