ELS PORTS, EL PAÍS DE LA PEDRA EN SEC

En caminar per les verdes valls i muntanyes dels Ports descobrim una arquitectura pròpia, diferent de la trobada a moltes zones o països, que identifica la identitat pròpia d'un poble. Parlem de la pedra en sec. Una tècnica constructiva en què no s'empra cap tipus de material com argamassa, sinó que és la destresa dels constructors la que aconsegueix que les pedres, superposades de forma concreta i cuidada les unes sobre les altres, es mantinguin dempeus i perdurin durant dècades, fins i tot segles, alçades impassibles alhora.

Pedra en sec.

Aquesta tècnica s'ha utilitzat durant anys per crear murs, parets, casetes, feixes o pous. Centenars de construccions d'aquesta índole es troben de llarg a llarg de la comarca dels Ports. I és que, no per res, la tècnica constructiva de la pedra en sec està declarada, des del 2018, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Tots els municipis de la comarca compten amb construccions de pedra en sec entre el seu patrimoni arquitectònic, però alguns, com Castellfort, enlluernen amb diferents construccions com alguns refugis de pastors molt ben conservats als voltants de Sant Pere i de camí cap a Vilafranca. p>

Sant Pere – Castellfort.

No obstant, és precisament aquest darrer poble anomenat el principal exponent de la pedra en sec a la comarca dels Ports: Vilafranca. La necessitat dels avantpassats dels actuals veïns i veïnes del poble d'aconseguir un espai més gran de terreny apte per al cultiu i la cria de bestiar els va portar a extreure de la terra pedres de grans dimensions que, després, van aprofitar en la construcció dels pous, bancals o corrals que ajudarien a florir els seus cultius ia donar menjar, beure o aixoplugar els animals.

Tal és la tradició de la pedra en sec a Vilafranca que, l'octubre del 2006, a l'edifici gòtic de la Llotja, es va inaugurar el primer Museu de la Pedra a Sec de la Comunitat Valenciana. Un espai on el visitant té l'oportunitat de conèixer aquesta interessant tècnica constructiva, els models existents, les tipologies de casetes, les eines emprades o el paisatge humanitzat creat gràcies a ella. Maquetes, panells informatius, recreacions i projeccions amb fragments de l'audiovisual “Tota piedra hace paret” ho fan possible.

Vilafranca.

Juntament amb el Museu, Vilafranca disposa de tres itineraris senderistes senyalitzats per conèixer el paisatge de la pedra en sec. Aquests són “El Pla del Mosorro”, “Les Virtuts” i “La Parreta”. El primer mostra l'acció de l'home, especialment de pastors i ramaders, sobre l'entorn natural per millorar-ne l'ús en la cura de les pastures i els ramats. Així, es troben sempre utilitzant la tècnica de la pedra en sec, parets dividint parcel·les; refugis de pastors; corrals o pous. En definitiva, un museu etnològic del patrimoni de la pedra seca a l'aire lliure.

«El Pla del Mossorro».

Pel que fa a la ruta de les Virtuts, es conserven casetes, parets, camins, escales… conformant un complet paisatge on la pedra esdevé protagonista. Aquesta ruta mostra un passat agrícola en què el cultiu de cereals i patates era essencial. Finalment, tenim “La Parreta”. Itinerari que discorre per un bosc mediterrani de carrasques, roures i pinedes. Els murs de pedra en sec servien per establir límits entre les propietats dels qui vivien de l'extracció de la fusta dels boscos.

Encara que aquesta tècnica constructiva sembli ancorada en el passat, el cert és que a Vilafranca és molt viva. Sense anar més lluny, en els darrers anys el municipi està guanyant una nova construcció. Una muralla xinesa a l'estil vilafranquí i de pedra en sec gràcies a un veí que, com a hobby i amb una gran dedicació, ha construït, durant dues dècades, aquesta nova obra de l'arquitectura local.

Vilafranca és terra de la pedra en sec. Els Ports, punt de trobada de camins i sendes on aquesta tècnica travessa fronteres locals. Cap visita als Ports està completa sense conèixer les construccions de pagesos i pastors que conformen un paisatge diferent i ple de vida i tradició.

Pedra en sec.